laYPanda > Maternitat
LAYPANDA
Maternitat


Dia de la mare

Categories

Setmana lactàcia materna

Després de 6 anys donant el pit, tinc mil batalletes per explicar!
anys ja... que ràpid s'escriu..., Al principi va ser un gran sacrifici perquè fer-ho bé em va costar força! 

Aprofitant la setmana de la lactància, he rememorat molts moments, dels meus dos fills grans, ja que al petit encara li dono.

Us he fet un petit tast: 
1. Teti-amor: Aquesta vol resumir aquells moments màgics de donar el pit, de mirades de complicitat.
2.Teti-aquàtica: la meva filla on hi hagués aigua volia sempre teta, banyar-se amb ella era tot un repte perquè a la mínima que em despistava ja la tenia enganxada. Inclús recordo sortir de la dutxa i dir-li "primer posem el pijama i després teti".
3. Paparra-teti (o teti-atac): Sovint quan anava a recollir-la a la guarderia, abans d'hola moltes vegades era teta, no calia ni agafar-la, ella com un mico enfilada i mamant.
4. Teti-flubber: Aquest és inevitable, després de 2 lactàncies tinc els pits com un xiclet, de vegades s'estiren que fa por!
5. Teti-granja: Aquesta és una anècdota que em fa venir molt bon record de la meva primera vegada amb el tirallet. Estava amb les hormones del post part que tant et donen per plorar com per riure molt, vaig connectar el tirallet, per als que no l'heu provat, l'elèctric fa un soroll peculiar, com de poquet petit, i se'm va acudir dir en veu alta "mira ja tenim la granja, el porquet i la vaca muuuu", recordo que hi havia la meva germana i la meva mare i ens vam fer un bon fart de riure.

 


Categories

Maternitat: presó imposada?

L'altre dia parant amb unes mares vaig arribar a la conclusió que la maternitat no deixa de ser com qualsevol altra temàtica, per tant és allò que decidim que sigui. Partint d'aquest punt, l'educació que hem rebut, l'entorn en què vivim fan que decidim adoptar unes creences o unes altres. 

Reflexionem-hi, perquè sóc la mare què sóc? Perquè decideixo actuar així. Perquè em sento empresonada?

En el meu cas és perquè mentre estic alletant crec que aquest fet és prioritari, la meva vida i interessos passen a segon terme. No tant perquè ho hagi reflexionat, sinó perquè tinc aquesta creença arrelada en el meu subconscient. 

Quan funcionem amb automatismes molt sovint entrem en conflicte.

Això és el que em passa ara a mi. Després de 6 anys alletant i renunciant a mil i una coses, no perquè no pogués (cosa que pensava), sinó per voluntat pròpia, per aquesta creença que em limita, entro de nou en conflicte i retrospecció i m'adono que no és quelcom que jo hagi volgut fer voluntàriament, sinó que m'ho he autoimposat i això m'aclapara i em fatiga mentalment.

Verbalitzar-ho i adonar-me'n és el primer pas, i en tot cas miraré de seguir el meu consell i ser la mare que vulgui ser, la dona que vulgui ser, en definitiva un ésser humà amb intenció de ser lliure, tenir criteri i ser capaç en última instància de decidir per ella mateixa i no de forma autoimposada.

I tu quin tipus de mare t'agradaria ser? Perquè creus que no pots ser així?

 


Categories

Dia de la mare

Feliç dia de mare a totes. A mi em toca per partida triple, i es nota. Després d'aquest tercer embaràs la recuperació no ha estat la mateixa i encara ara, 9 mesos després no puc posar-me la meva roba. Per tant he de tirar de roba còmode, i elàstica i sovint les combinacions són força pintoresques.

 

Categories

Què fer a l'hora del Gin&tonic?

Estar embarassada i donar el pit de vegades sembla que no sigui compatible amb anar a fer un beure amb les amigues.
Quan vas a dinar i no veus vi, encara, però que passa quan arriba l'hora del Gin&tonic

Els refrescos ensucrats no són molt recomanables sobretot durant l'embaràs. Si ja t'has pres dues coca-coles dinant, no cal que te'n prenguis una altra que la cafeïna que sobreestimules al nadó.


Sempre pots demanar un blue tropic amb pinya i fer un "remember", però si no és del teu gust, tens moltes més opcions, encara que no ho sembli. 


Avui dia per sort hi ha un munt de varietats de cervesa sense alcohol per exemple, però és més comú trobar-les al supermercat que no pas al bar on has anat amb les amigues, que potser no en tenen o la que tenen no és la que us agrada, a mi em passa sovint, perquè només n'hi ha dues que m'agraden.

Us recomano un parell de mocktails. N'hi ha molts més que podeu trobar per internet.

Aquests dos en concret a la majoria de llocs solen tenir els ingredients, tot i que no saben fer-los, per això us poso les proporcions, perquè li digueu al bartender com es fa!


Categories

Dona llet, dona vida!

Ja fa anys que volia fer-me donant de llet. De fet si pogués, seria dida.

Donar el pit  moments fantàstics. D'altres durillos, i de vegades una sensació de cadena permanent que limita la meva llibertat.

Així i tot aquest és el 3r cop que alleto i no només ho tornaria a fer malgrat aquests moments "durillos", sinó que us ho recomano, no tant pel gran benefici que suposa, sinó pels moments màgics i les mirades de complicitat. A part de la gran comoditat que suposa portar el menjar incorporat sense necessitat d'anar carregada.

Altres mares no tenen tanta sort com jo de tenir 3 vampirs xupopters i que es quedessin a la panxa fins a l'últim minut, 39 setmanes i 3 dies, 39 setmanes i 1 dia, i l'últim 41 setmanes i 3 dies.

Intento posar-me als seus peus i la veritat sóc incapaç, per tant miro d'ajudar de la millor manera que puc, i els hi envio tot l'escalf i energia. Desitjo que la meva petita contribució pugui ajudar als seus petits a fer-se ben grans, forts i torracollons com els meus.


Categories

Tempus Fugit

Què passa amb el temps quan ets mare??? On van a parar les hores???
De sobte, els minuts, les hores, els mesos i sobretot els anys volen a una velocitat trepidant!!!! 

Sense temps per fer una pausa... aprenent a corre-cuita, dormint massa poc, menjant gairebé sempre fred.

Això perquè no ens ho deien les nostres padrines.... 

Certament evito els miralls, però no tinc temps de mirar-me, no puc perdre ni un minut en mi. 

Inevitablement em pregunto: Quan podré fer vacances?? I a mi quan em toca? I sempre recordo aquell llibre de Sociologia sobre els tipus d'amor que em va impactar. De fills a pares és sempre tan desagraït...

Potser les padrines no ens ho explicaven per venjança? A cada rabieta, malifeta i desobediència, internament pensaven.... quan tu siguis mare ja t'ho trobaràs!!!

La veritat sóc molt fan de les teories de la conspiració...
En tot cas, em nego profundament a creure que ser pare implica lluita interna sempre. I en cas afirmatiu no hi estic d'acord i decideixo treballar per canviar-ho d'aquí en endavant.

 


Categories

empty project

Aquest matí per casualitat revisant les xarxes socials he trobat això, casualitat?

M'ha commogut aquest projecte

Jo només tenia 25 anys quan vaig tenir un embaràs anembrionic, i tot i que era un ou buit, molt sovint em sorprenc pensant que ara tindria un fill de 7 anys. Tinc 3 fills preciosos però encara hi penso i és una experiència que mai oblidaré.

Em va marcar i va fer que el meu primer embaràs fos un malson psicològic i paranoic.

 


Categories

el peatge de la maternitat

El post part acostuma a ser un moment complicat i delicat, que de mica en mica se'n comença a parlar, cosa que és d'agrair. Encara ens costa però compartir entre dones i amb els altres coses que no són tan còmodes de comentar com són les conseqüències físiques que pateix el cos!

Després del meu primer embaràs em va sorprendre molt que un cop sortida la criatura encara continuava estant embarassada!!! Em va sorprendre tant perquè sempre havia vist a les revistes de la meva àvia com les dones famoses sortien de l'hospital completament planes!!

La genètica hi juga un gran paper, però sembla que tenir estries, morenes, displàsia del recte abdominal o incontinència no hagin de formar part d'aquest procés, i si no és el teu cas, ets molt afortunada, com dic la genètica és fonamental!

A mi m'agrada dir les coses pel seu nom i no amagar-me de res, ja que compartir és viure i saber que algú pateix com tu fa passar el mal tràngol molt millor! Per això ho comparteixo amb vosaltres. 

 
Certament és molt innocent pensar que després del canvi tan brutal que experimenta el cos, en el meu cas 3 vegades, tot torni a ser igual que abans!! No ho ha de ser, però socialment ens empenyem en aparentar-ne 20 "in enetrum" i això no només no pot ser, malgrat que avui dia sigui possible, sinó que des de la meva humil opinió no ho hauríem de fomentar. 

 
En el meu cas quan em miro al mirall o em peso i tant que em deprimeix, per desgràcia he crescut amb un munt d'estereotips que són molt difícils de trencar. 
Però racionalment m'enorgulleix tenir marques de guerra, són un recordatori dels meus fills han format part de mi.

 
El que no m'enorgulleix tant és la falta de prevenció quan era jove que m'hagués evitat molts problemes que tinc ara, com mal d'esquena, ja que tinc una displàsia força important, la incontinència quan esternudo, i això em preocupa, ja que sóc relativament jove, però tot i així tot té remei i només implica dedicació, paciència i acceptació. Poc a poc i bona lletra.


 


Categories

L'embaràs

La veritat no em puc queixar gens, perquè sempre he tingut molt bons embarassos, però sovint quan sento que algú diu que és el seu "estat ideal" em sorprenc molt.

Malgrat que jo no tinc un gran malestar, idíl·lic tampoc seria el terme, ja que hi ha forces incomoditats que no ajuden a gaudir el llarg període de gestació, entre ells: les constants visites al lavabo, la dificultat per dormir bé i seguit, dolor d'esquena i ciàtica, l'augment de pes i la gana, l'acidesa.... I un llarg llistat de petits inconvenients. 

 
Aquest 3 embaràs m'hagués agradat gaudir-lo més, ja que serà l'últim, però a mesura que han anat passant els mesos de mica en mica s'ha anat fent pesat i la recta final es fa molt cansada. 
Tot i així no me'n toca un altre!

Em sento molt agraïda, ja que jo tinc la gran sort de queixar-me per vici, ja que hi ha moltes dones que volen i no poden o que els costa molt, i sempre que em queixo hi penso, però tot i així es fa pesat i mai ha estat tan meravellós com les padrines ho pintaven, tot i així és una experiència bastant bestial en conjunt, però no us vull enganyar tinc moltíssimes ganes que s'acabi!

 

Categories

Contacta amb mi

Segueix-me a...