laYPanda > Dijous toca't els ous
LAYPANDA
Dijous toca't els ous


Curiositats de la maternitat: Super immunitat

De vegades quan ets mare posar-se malalt no és una opció. Sembla inversemblant, ja que com menys dorms, pitjor menges i més cansada vas, és quan és més difícil posar-se malalt. 
I tanmateix encara que ho estiguis t'has de fer càrrec dels teus fills igualment, encara que estiguis a 39 de febre o amb una grip bestial. 

mans de mantega

memoria difusa

mode zombie

Fa més de 6 anys que no dormo sense interrupcions... i normalment acostuma a haver-hi un ocupa al nostre llit.


Mares i pares no esteu sols! Tots hem fet passejades passadís amunt i avall per calmar-los i poder tornar al llit com a mínim 5 min abans que soni el despertador...

perquè diem: això no, que és caca?

Hi ha com una tendència generalitzada a indicar als infants que quan es posen alguna cosa a la boca que no correspon dir-los, "això no què és caca".

Quan ho sento m'esfereeixo, en primer lloc perquè donem per descomptat que en ser petits no s'enten de res, cosa que no és certa, i en segon lloc perquè estem negativitzant la caca, que és una cosa necessària que en algun hauran d'aprendre a fer, per tant cuidem el llenguatge i diguem-los que allò que han agafat no serveix per menjar o mossegar, i donem-los-hi un substitut si cal.


Divideix i venceràs

Ho dic en doble sentit. El primer entès com a la necessitat de fer coses individualitzades, no sempre és possible, però donar-los l'exclusivitat per ells és el món. Compartir moments individualitzats sobretot si hi ha gelosia entre germans, és la clau.
I el 2n sentit entès com a educació individualitzada. Si bé tenim uns valors que volem transmetre per igual, és important que donem als nostres fills allò que necessiten, i cadascun tindrà unes necessitats diferents. Exemple: malgrat que les plantes necessiten aigua, no totes necessiten la mateixa quantitat, si donem sempre la mateixa quantitat, és possible que a una li manqui i a l'altre l'ofeguem.

 

voler no sempre és poder

Aquest és un dels primers aprenentatges crucials de la meva maternitat.

Un dia havia quedat per anar a dinar i no vaig ser capaç de sortir de casa. Els nivells de desconsol i frustració van ser bestials...Sumant-li hormones post-part. 

Des d'aquell dia però, vaig canviar d'estratègia i quan havia de ser puntual avisava que malgrat que els meus esforços potser no seria capaç d'arribar a temps.

Des de llavors no he arribat mai tard estressada....

Planificació i calma, res de córrer córrer...

Cada matí gestiono 3 infants de 6, 3 i 1 any i no arribem tard a l'escola.

Ens llevem a les 7.45, ens vestim, esmorzem, preparo esmorzar escola i a les 8.35 sortim de casa. I si un dia fem tard doncs no passa res, que dies que perdem el tren n'hem viscut tots.

 
És com els dies que et lleves tard i et dóna temps de tot, en canvi hi ha dies que et lleves molt d'hora i no ho apames. A vosaltres també us passa?

 


aprenentatge nº2

Una de les grans dificultats de ser mare és voler fer coses simultàniament. Hi ha tasques que s'han de fer igualment, com fer el sopar, buidar el rentaplats, plegar la roba... I moltes vegades ens frustra que els infants ens demanin tanta atenció i ens estressem perquè no podem fer cap cosa bé. 
Jo sóc la primera que m'atabalo, òbviament, però a força dels anys he vist que el meu fill es va fent gran i ja no necessita tanta atenció i això més enllà d'alliberar-me em produeix certa nostàlgia de quan era petit i em necessitava i volia que l'agafes en braços, ja que ara ja no ho vol i aviat voldrà que no l'acompanyi, ni li doni la mà...
Per tant malgrat que sigui complicat algunes vegades més que d'altres, dediquem temps de qualitat amb els nostres infants, perquè aviat es faran grans i ja no voldran compartir-lo amb nosaltres. Gaudim-lo i siguem més flexibles, i si algun dia fem tard o mengem més tard no passa res, més val això que estressar-se i acabar cridant o enfadant-se, no?.


aprenentatge nº1

DIJOUS, TOCA'T ELS OUS

#dijous tocat els ous

Contacta amb mi

Segueix-me a...